Palacios y arquitectura

Palau Episcopal
Datació

Construcció gòtica.

Ampliacions del segle XVII i XVIII.

Autors

En ordre cronològic, les ampliacions foren projectades i executades per
Pedro de Lucuze, Josep Mas i Dordal i Tomàs Soler i Ferrer.

Ús original

Habitatge. Residència episcopal i seu de l’Arxiu Diocesà de Barcelona.

Ús actual

Habitatge. Residència episcopal i seu de l’Arxiu Diocesà de Barcelona.

Bé Cultural d’Interès Local (3985 – I).

Aprovació definitiva el 27/10/2000. Publicació: BOP 18/11/2000.

Mària, M.; Minguell, J. C. (2009-2010) ‘El Palau Episcopal de Barcelona. Cronologia arquitectònica d’un edifici de vint segles d’història’. A: LOCVS AMŒNVS. Núm. 10, pàgs. 63 – 86.

Cócola, A. (2014) El Barrio Gótico de Barcelona. Planificación del Pasado e Imagen de Marca. Barcelona: Ediciones Madroño.

Subirana i Rebull, R. M. (2010) ‘El salón del trono del Palacio Episcopal de Barcelona: un manifiesto de la autoridad del obispo’. A: Ramallo, G. A (coord.). La catedral guía mental y espiritual de la Europa Barroca Católica. Murcia: Editum, pàgs. 589 – 604.

Intervencions
Any Autor Intervenció
1614 Edificació d’un pont de dos nivells entre les torres romanes de la porta Decumana o Bisbal. A partir del 1690, amb la construcció d’una escala de cargol a l’interior d’una de les torres, el pont esdevé un espai per a la celebració de misses.
1768 Pedro de Lucuze i Josep Mas i Dordal. Enderroc i posterior reedificació de les dues ales de principis del segle XVI dels carrers del Bisbe i Montjuïc del Bisbe. El mal estat d’aquestes, obra de Mateu Capdevila i Antoni Carbonell fill, obligà a l’enderroc i a la seva reedificació de nova planta.
1769 Construcció de la façana del palau que dona al c/del Bisbe.
1782 – 1784 osep Mas i Dordal i Francesc Pla. Edificació d’una nova ala a la Plaça Nova per a ubicar-hi les dependències del nou prelat, Gabino de Valladares, i els espais més representatius de la seu. Francesc Pla ‘el Vigatà’ s’encarregà de la decoració pictòrica de les façanes i les sales principals, tot i que només es conserven les decoracions situades al parament central de la planta noble.
1814 – 1816 Tomàs Soler i Ferrer. Intervencions de millora i incorporació d’un nou cos a l’ala de la Plaça Nova.
1823 Enderroc del pont edificat l’any 1614 per raons de seguretat pública i alliberament d’espai.
1850 Miquel Garriga i Roca. Annexió de diverses cases del c/Montjuïc a l’ala del segle XIII.
1928 – 1929 Enric Sagnier. Remodelació del pati principal del palau: substitució d’elements barrocs i neoclàssics per d’altres de caràcter medievalitzant; redecoració d’espais interiors amb embigats de fusta i disseny de nous paviments hidràulics. Neteja de la façana del c/del Bisbe i adhesió d’elements neoromànics, com la finestra coronella de l’últim cos, i reestructuració de la façana de la plaça Garriga i Bachs, decorant-se amb esgrafiats.
1956 Obertura de l’Av. de la Catedral. Millores en la percepció urbana de la façana del cos del segle XVIII.
1999 Restauració del Saló del Tron, incloent-hi les pintures de Francesc Pla.

Credenciales

Dirección de Proyecto

Grupo ACPA

Diseño / Desarrollo

Petru Lucian Mihalca

Copyright © 2023 ACPA